Se’n va amb el vent

Se'n va amb el vent

 
 

 

 

 

 

Se’n va amb el vent
i queda encara el dolor
de la pèrdua i el comiat.

Una altra etapa
tot just ha començat
i davant, s’obren camins.

Contemplo l’horitzó,
m’escolto els batecs,
el temps s’atura.

Queda un gust agredolç
de llibertat amb solitud,
però s’ha de viure, sentir,

per poder comprendre
la situació i fer-la meva,
caminar al seu costat.

Laura Clemente.

Les dones trencades (I) – Broken women (I)

12-home-secrets-women-work-out-geber86

Treballes de nou a sis,
i després vols convertir-te

en princesa del gimnàs.

Vida grisa, com el cel al gener,
que acaba les tardes

entre quatre parets.

Homes musculats i narcisistes
t’envolten i tu vols destacar

pintant-te massa per a l’ocasió.

Mentre el que crida l’atenció
dels que t’agraden més

és l’espurna d’un somriure.

I tu ja no saps com fer-ho
perquè no hi ha llum a dins teu

i només atreus indesitjables.

Tornes a casa i tot és silenci,
et prepares un sopar de “single”

i et fas la mateixa pregunta de sempre

Per què haig d’estar sola?
Potser fas quelcom malament…

cerca al teu interior.

No ets tan superficial,
i no dones la imatge que vols.

Actua: encara estàs a temps.

Laura Clemente.

El mirall – The mirror

mirror

De vegades, m’ignoro
i deixo passar coses
que no poden ser oblidades.

Al mirall, trobo una imatge
diferent, que m’agrada
i em fa somriure des de dins.

La lluïsor als ulls retorna,
i la tristesa s’allunya
per temps indeterminat.

I no puc deixar escapar
l’oportunitat d’endinsar-me
a les profunditats de l’ésser.

Laura Clemente.

Desaparèixer – Disappear

rain-forest-wallpaper

 

De vegades, desapareixo

per estar amb mi mateixa.

Desconnexió total, tan difícil ara,

ni trucades, ni correu, ni internet,

deixant fora el món virtual,

que desorienta i dóna mal de cap,

per gaudir de la intimitat,

sigui en companyia o en solitud.

I el temps transcorre d’una altra manera.

I la vida pren un altre color, sense píxels.

 

Laura Clemente.

Esdevenir – Becoming

IMG-20150816-WA0008

 

De vegades, nedo a contracorrent

perquè la vida prengui colors diferents.

Però em trobo gent que no em deixa

fer el que jo vull, d’una manera o altra.

 

Sentir l’aire fresc de la nit,

banyar-me en el llum dels estels

i no haver de retre compte a ningú

que després critiqui el que faig.

 

Volar sense mirar enrere,

somriure al present i a l’interrogant

del que vindrà, bo o dolent,

i esborrar totes les pors.

 

Laura Clemente