De vegades, m’ignoro
i deixo passar coses
que no poden ser oblidades.
Al mirall, trobo una imatge
diferent, que m’agrada
i em fa somriure des de dins.
La lluïsor als ulls retorna,
i la tristesa s’allunya
per temps indeterminat.
I no puc deixar escapar
l’oportunitat d’endinsar-me
a les profunditats de l’ésser.
Laura Clemente.
Laura Clemente 