After the darkness – Després de la foscor

335045002-blanco-cielo-nube-estados-unidos

Els sentiments surten com les flors,
A mida que es va fent camí, tot queda enrere.

Després de patir i haver viatjat a la foscor,
arriben la llum i les ganes de gaudir.

El cel sense núvols promet quelcom d’especial
que encara no sé què és però que intueixo.

 

Laura Clemente.

Advertisements

Se’n va amb el vent

Se'n va amb el vent

 
 

 

 

 

 

Se’n va amb el vent
i queda encara el dolor
de la pèrdua i el comiat.

Una altra etapa
tot just ha començat
i davant, s’obren camins.

Contemplo l’horitzó,
m’escolto els batecs,
el temps s’atura.

Queda un gust agredolç
de llibertat amb solitud,
però s’ha de viure, sentir,

per poder comprendre
la situació i fer-la meva,
caminar al seu costat.

Laura Clemente.

Les dones trencades (I) – Broken women (I)

12-home-secrets-women-work-out-geber86

Treballes de nou a sis,
i després vols convertir-te

en princesa del gimnàs.

Vida grisa, com el cel al gener,
que acaba les tardes

entre quatre parets.

Homes musculats i narcisistes
t’envolten i tu vols destacar

pintant-te massa per a l’ocasió.

Mentre el que crida l’atenció
dels que t’agraden més

és l’espurna d’un somriure.

I tu ja no saps com fer-ho
perquè no hi ha llum a dins teu

i només atreus indesitjables.

Tornes a casa i tot és silenci,
et prepares un sopar de “single”

i et fas la mateixa pregunta de sempre

Per què haig d’estar sola?
Potser fas quelcom malament…

cerca al teu interior.

No ets tan superficial,
i no dones la imatge que vols.

Actua: encara estàs a temps.

Laura Clemente.

El mirall – The mirror

mirror

De vegades, m’ignoro
i deixo passar coses
que no poden ser oblidades.

Al mirall, trobo una imatge
diferent, que m’agrada
i em fa somriure des de dins.

La lluïsor als ulls retorna,
i la tristesa s’allunya
per temps indeterminat.

I no puc deixar escapar
l’oportunitat d’endinsar-me
a les profunditats de l’ésser.

Laura Clemente.

Desaparèixer – Disappear

rain-forest-wallpaper

 

De vegades, desapareixo

per estar amb mi mateixa.

Desconnexió total, tan difícil ara,

ni trucades, ni correu, ni internet,

deixant fora el món virtual,

que desorienta i dóna mal de cap,

per gaudir de la intimitat,

sigui en companyia o en solitud.

I el temps transcorre d’una altra manera.

I la vida pren un altre color, sense píxels.

 

Laura Clemente.